- Inici>
- EL COL·LEGI>
- NOTÍCIES D'INTERÈS>
- I WORKSHOP ONE HEALTH A BARCELONA
I WORKSHOP ONE HEALTH A BARCELONA
Se celebra el I Workshop One Health amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències entre professionals de diferents disciplines
Impulsat per la Generalitat de Catalunya, va comptar amb la col·laboració del Consell tant en l’organització com en el disseny del programa
Apuntar els reptes i les oportunitats d’implementar els principis d’Una Sola Salut en diferents contextos, i fomentar l’intercanvi d’experiències i la construcció de xarxes de suport i d’una comunitat tècnica i científica multidisciplinària. Són alguns dels objectius del I Workshop One Health, i que va celebrar-se el 10 d’octubre al Districte Administratiu de la Generalitat. En la trobada, va abordar-se la interconnexió entre la salut humana, l’animal i l’ambiental, i van compartir-se experiències i projectes duts a terme per equips de diverses disciplines. El Consell va col·laborar en l’organització i el disseny del programa, i Anna Vilà, directora del departament de Gestió Tècnica, va ser la presentadora de l’acte, al qual van assistir unes 150 persones, entre les quals hi havia els presidents dels quatre col·legis veterinaris de Catalunya: Verónica Araunabeña, del de Tarragona; Ramon Cedó, del de Girona; Joan Mesià, del de Barcelona, i Miquel Molins, del de Lleida.
Les malalties zoonòtiques transmeses per vectors
Després d’una introducció sobre l’aproximació a Una Sola Salut a Europa, a càrrec de Roser Domènech Amado, directora One Health a la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea, va donar-se pas a un bloc sobre les malalties zoonòtiques transmeses per vectors, moderat per Pau Bosch, metge adjunt a la Unitat de Salut Internacional de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, en què va parlar-se de com el canvi climàtic afecta els vectors, i de dues malalties zoonòtiques: la Febre del Nil Occidental i el virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo. «El primer efecte dels increments de temperatura és en els vectors: els cicles biològics, que en un mosquit abans duraven de set a deu dies, s’han escurçat i ara hi ha més cicles; a més, a causa de l’augment de les temperatures, «la presència dels mosquits s’ha desestacionalitzat», va explicar Tomàs Montalvo, cap del Servei de Vigilància i Control de Vectors a l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Davant d’aquesta situació, els programes de vigilància i control, fins ara molt pautats, «s’hauran d’adaptar a aquests canvis», i perquè el nostre model de salut sigui resilient al canvi climàtic «haurem d’anar a buscar sistemes de salut amb indicadors i models predictius».
En el bloc dedicat a les malalties zoonòtiques també van intervenir Núria E. Ribas, cap del Servei de Sanitat Animal de la Generalitat de Catalunya, que va parlar del Servei de Vigilància i Control de la Febre del Nil Occidental, i Arantza Portillo, investigadora responsable del Centre de Rickettsiosi i Malalties Transmeses per Artròpodes Vectors (CRETAV) – One Health de l’Hospital Universitari San Pedro, que va parlar de les paparres i del virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, i que va afirmar que «estem encaminats» a poder donar resposta a aquesta malaltia zoonòtica, si bé «les zoonosis són molt dinàmiques i cal abordar-les des d’una aproximació One Health i definint noves eines de vigilància i control per a una prevenció precoç».
Un front comú contra les resistències antimicrobianes
Les resistències antimicrobianes van centrar el següent bloc, que va introduir i moderar Cristina Muñoz, cap de l’àrea del pla d’Acció Nacional per a la reducció dels riscos de resistència als antibiòtics de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS). La primera intervenció va ser a càrrec d’Alfredo Jover, cap de secció de la Unitat Territorial Infecció Nosocomial i política antibiòtica (UTIN) de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, que va parlar del Programa de racionalització i optimització dels antibiòtics (PROA) de l’Hospital i del P-ILHERDA, un PROA específic en coordinació amb els centres d’atenció primaria. Tant l’un com l’altre, han mostrat resultats excel·lents: una reducció del 60% en el consum d’antibiòtics ―que s’ha traduït en un estalvi de més d’un milió d’euros―, com de la incidència d’alguns bacteris resistents.
Per la seva part, Salvador Cervantes, director mèdic de la Clínica Felina Barcelona, va exposar la política de reducció de l’ús d’antibiòtics a la seva clínica, i que ha comportat reduir en un 75% la prescripció d’antibiòtics als seus pacients. Carles Borrego, professor d’investigació a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i professor titular de Microbiologia a la Universitat de Girona, va parlar de la presència d’antibiòtics en aigües urbanes i naturals i d’una acció clau per mitigar aquest impacte sobre el medi ambient: el tractament de l’aigua residual dels hospitals.
La comunicació i la divulgació científiques, clau per implicar la ciutadania i els col·lectius implicats
De com implicar la societat i formar tots els col·lectius implicats se’n va parlar en la sessió sobre la importància de l’educació i la comunicació científiques, que presentar i moderar el degà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Manel López-Béjar. El primer a intervenir-hi va ser Salvador Ferré, soci i cofundador d’Eduscopi, una agència especialitzada en la comunicació científica, que va introduir el tema afirmant que, en l’àmbit de la comunicació científica, «s’ha passat de donar fets i continguts, a explicar històries i despertar emocions», i que l’audiència ha passat de fer «una recepció passiva a una d’activa». Ferré va desgranar, tot seguit, alguns projectes interessants en l’àmbit de la comunicació científica que pretenen, precisament, la implicació activa dels públics a què s’adrecen. A continuació, M. Àngels Calvo, catedràtica emèrita de Sanitat Animal de la UAB i presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, va presentar un projecte de la Universitat adreçat a alumnes de secundària.
Una visió global
El darrer bloc del Workshop va dedicar-se a experiències One Health en l’àmbit global. Moderat per Mercè Soler, subdirectora general de Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, va incloure les intervencions d’Ana Rivière, representant de l’Organització Panamericana de la Salut, oficina regional de les amèriques de l’OMS al Panamà; Julio Benavides, director d’investigació One Health de l’Institut de Recerca per al Desenvolupament (IRD) de Montpeller, França, i Sílvia Bofill, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona.