Conèixer les zoonosis és el primer pas per a la seva prevenció
El 75% de les malalties infeccioses emergents en humans tenen origen animal i el seu control exigeix reforçar la vigilància i l'enfocament One Health (Una Sola Salut)
Amb motiu del Dia Mundial de les Zoonosis, el Col·legi de Veterinaris de Girona (COVGi) vol apropar a la societat una realitat que, amb freqüència, es percep com a llunyana o excepcional: les zoonosis.
Són malalties que poden transmetre's entre animals i persones, representen un dels grans reptes actuals de la salut pública i estan molt presents en el dia a dia. Alrededor del 75% de les malalties infeccioses emergents en humans tenen origen animal. No es tracta d'un fenomen puntual sinó d'una realitat estructural que es veu agreujada per la globalització, la mobilitat internacional, el canvi climàtic, la transformació d'ecosistemes i l'augment del contacte entre persones, animals i entorn.
Malalties com la ràbia, la grip aviària, el virus del Nil Occidental, la brucel·losi, la leishmaniosi o casos recents com la Covid-19 o l'Hantavirus són exemples de zoonosis que afecten la salut pública, i permeten recordar que moltes amenaces sanitàries comencen en animals o aliments.
Ràbia, vectors i canvi climàtic
En el cas de la ràbia, tot i que Espanya manté des de fa dècades l'estatus de país lliure en mamífers terrestres, continuen existint riscos d'introducció associats a la proximitat amb zones endèmiques del Magrib i als moviments internacionals d'animals de companyia. Casos recents, com el detectat a Itàlia en un gos que havia transitat prèviament per Espanya, confirmen que es tracta d'una zoonosis de màxima gravetat. Per això, el COVGi segueix reclamant la vacunació obligatòria en totes les comunitats autònomes.
A Espanya i al sud d'Europa, a més, guanyen pes les malalties transmeses per vectors, especialment mosquits, com la febre del Nil Occidental. L'expansió de diferents espècies de mosquits i la seva adaptació a nous entorns estan fent que aquests riscos siguin cada vegada majors. A això se suma l'impacte del canvi climàtic i l'alteració d'hàbitats, que afavoreixen noves dinàmiques de transmissió i obliguen a reforçar la capacitat d'anticipació.
Alhora, la leishmaniosi constitueix una altra zoonosi d'especial rellevància en el nostre entorn, amb presència consolidada a Espanya i estretament vinculada a l'expansió de vectors com els flebòtoms. De fet, un estudi realitzat ha detectat la transmissió activa de Leishmania infantum entre gossos a Barcelona. El seu comportament epidemiològic evidencia fins a quin punt la vigilància animal, ambiental i entomològica resulta clau per anticipar-se a riscos que afecten tant la salut animal com la salut pública.
La vigilància primerenca, clau per evitar casos en humans
En aquest escenari, la prevenció comença abans del primer cas en humans. La vigilància animal i ambiental, la sanitat pecuària, la fauna silvestre, la inspecció alimentària, els laboratoris, la investigació i la salut pública formen part d'una xarxa de detecció primerenca que permet actuar abans, contenir riscos i reduir el seu impacte sanitari, social i econòmic.
També en el cas de la ràbia, mantenir cobertures vacunals adequades i criteris preventius homogenis resulta essencial per preservar la protecció sanitària. En aquest sentit, i amb zoonosis com la febre del Nil Occidental, l'aplicació de l'enfocament One Health resulta especialment útil, ja que la vigilància en animals i en l'entorn permet anticipar riscos i detectar abans possibles episodis amb impacte en humans.
La prevenció de les zoonosis comença molt abans del primer cas en humans, i aquí la veterinària desenvolupa una tasca essencial que moltes vegades no es veu. Reforçar la vigilància, anticipar-se als riscos i actuar abans que el problema escali és una de les majors crisis de la salut pública.
Per això, el COVGi vol posar en valor el paper dels veterinaris en la detecció primerenca, la prevenció i el control de les zoonosis, i reclamar una major coordinació entre àmbits, més inversió en vigilància i una integració real de la professió veterinària. Perquè la millor crisis sanitària és la que no arriba a produir-se, i la prevenció de les zoonosis comença en la veterinària.
