Historia del Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona
La creació de l’il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona data del 1906, tot i que els veterinaris ja treballaven en la idea des de la segona meitat del segle XIX, on apareixeren organitzacions professionals que acabarien essent els foments de l’actual col·legi. Joan Arderius va ser l’anima d’aquest projecte.
Destaquen les societats de previsió social, essent la Societat Veterinària de Socorros Mutuos el principal exponent a Espanya (1840-1859) i en la historia de la veterinària mundial, destaca la Sociéte Centrale de Médecine Veterinaire, que fou la primera associació al món (1944). En la historia particular, a Madrid apareix la primera associació a Espanya, l’Acadèmia Médico-Veterinaria Matritense (1850), que va restar poc temps oberta. I a Catalunya anys després, l’Acadèmia Médico-Veterinaria Barcelonesa amb Jeroni Darder com vice-president redacta el primer projecte de reglament orgànic de veterinària espanyola, que foren una mena de estatuts sobre les activitats professionals, els ingressos a les escoles, etc... Totes aquestes Acadèmies van desaparèixer cap al 1870.
Posteriorment a Madrid apareix la Unión Veterinària, Sociedad Científico-Profesional, que s’encarrega de fer el Primer Congreso Nacional Veterinario al 1883, i crea la Liga Nacional de los Veterinarios Españoles (1884-1890). Cal destacar que durant els anys 1882-1884 apareixen nombroses associacions veterinàries.
L’any 1906 es crea el Col·legi Oficial de Veterinaris de la Província de Girona.
El 1940 neix el Colegio Nacional y Provinciales de Veterinarios, que al 1957 passa a denominar-se Consejo General de Colegios Veterinarios de España i presenta el Projecte d’Estatuts de l’Organització Col·legial Veterinària Espanyola, que s’aprova el 25 de setembre de 1970. Els estatuts es van elaborar de nou al 1983 i es revisarien posteriorment al 1996 i 1997.
Col·legi Oficial de Veterinaris de la Província de Girona
En l’assemblea del 23 de Desembre de 1905 s’acorda crear el Col·legi Oficial de Veterinaris de la Província de Girona amb Joan Arderius al cap que proposa adaptar el reglament del Col·legi Oficial de Veterinaris de la Província de Barcelona (una mena d’Estatuts).
El Col·legi Oficial de Veterinaris de la Província de Girona queda constituït oficialment per efectes jurídics el 20 de Gener de 1906, i el 30 del mateix mes s’elabora el Reglamento del Col·legi Oficial de Veterinaris de la Província de Girona. El 30 d’abril s’aproven els estatuts, que constaven de 13 capítols i 53 articles amb 3 articles addicionals.
El 1909 es comença a publicar el Boletín Informativo del Col·legi Oficial de Veterinaris de la Província de Girona, destinat a la publicació dels acords del col·legi i documents oficials d’interès per la classe. Era quadrimestral i imprès a Figueres.
Els anys entre 1910 i 1930 son coneguts com als més fructífers i interessants del col·legi per la gran unitat que existia entre els col·legiats. Hi van destacar el gran nombre de concursos de bestiar.
La primera seu del Col·legi no se sap on era, però a partir del 1928 es creu que es trobava al carrer d’Auriga nº2 principal de Girona. Al 1952 es trasllada la seu al carrer Bernades nº12 (actual carrer Santa Clara nº4) i finalment s’estableix l’actual seu al carrer Cor de Maria nº 10 a l’any 1974.
Al 1931 sota la dictadura de Primo de Rivera la legislació obliga a una Ordenació de les activitats internes de Catalunya. Les activitats medicosanitaries són regides pel Col·legi de Metges de Catalunya. Els quatre col·legis de veterinària catalans es reunifiquen a la Federació de Col·legis de Veterinaris de Catalunya.
Posteriorment amb el Règim d’Autonomia de l’Estatut de Catalunya, a partir del 7 de desembre de 1933 els col·legis de veterinària passen a dependre de la Generalitat i es fusionen en el Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya amb cinc delegacions intercomarcals. Es materialitza el 21 d’octubre del 1934 i al següent any es porta a terme un Projecte de Reglament interior de la Delegació de Girona.
En el 1932 es celebra a Girona una Assemblea Extraordinària de l’ANVE (Assemblea Nacional de Veterinària) on es va desenvolupar i discutir el futur de la higiene de la llet. Tres anys més tard es posen en marxa les resultes de l’assemblea essent per tant un dels capítols més brillants i genuïns de la historia de la veterinària gironina (que va tenir la primera central lletera)
També el 1932 es va celebrar una assemblea regional sobre el foment ramader. Des del 14 d’abril de 1928 ja existia una junta de previsió, mútua ajuda, dins del col·legi, constituïda segons recomanacions de l‘ANVE; i paral·lelament hi havia un col·legi d’orfes.
La unificació dels col·legis fa que aparegui la Mutual Veterinaria Geronina i adopta un nou reglament. El 7 de desembre de 1940 es dissol la mútua tot i el bon balanç financer durant la Guerra Civil. Es dissol seguint les noves disposicions del Ministerio de Agricultura.
Durant la Guerra Civil la activitat del col·legi no es veu del tot interrompuda però sí la d’alguns dels seus membres. L’última sessió dels anys bèl·lics va ser el 28 de desembre de 1938.
Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya
El Col·legi va ser aprovat el 1933 i era regit pel Consell. Tenia estatuts pràctics i clars.
L’Associació Oficial Veterinària de Girona es dissolt el 21 d’octubre del 34 i es constitueix la Delegació Intercomarcal Gironina del Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya essent Jaume Pagès Bassach el president. Va tenir poca claredat en les atribucions i les rivalitats “Barcelona ciutat-delegacions intercomarcals” foren constants.
Acabada la Guerra s’activa ràpidament el col·legi amb Joan Carbó com a primer president postguerra. Estructuralment segueix reeixint-se pels antics estatuts fins el 1945 que son modificats per les ordres ministerials del 30/08/1945 i del 13/02/1957.
Es designa l’organització Col·legial Espanyola amb el nom de Consejo General y Colegios Provinciales de Veterinarios en España, dependent de la Dirección General de Ganadería que es la que proposa els càrrecs inicialment.
Presidències del Col·legi Oficial de Veterinaris de la Província de Girona
Antoni Alemany Deussà (1949-1951)
Arriba al càrrec a traves d’un nomenament d’urgència per una mala gestió de l’anterior junta, que van ser expedientats i van lluitar durant molt de temps per la seva rehabilitació professional com ja veurem.
Com a projectes destacats figuren augmentar el nivell científic reorganitzant la biblioteca, atorgant beques, organitzant cursets i oferint un butlletí informatiu. També es va nomenar una comissió per a que els veterinaris que es retiressin poguessin rebre una remuneració decorosa.
Un altre dels projectes importants va ser l’intent de normalitzar el Servicio de Herraje (revalorar-lo, perseguir l’intrusisme i revisar les quotes eren les principals idees del projecte)
Al 1950 es passa la seu al carrer Bernades.
Pere Plana Jordà(1951-1954)
La lluita més important d’aquesta presidència va ser la que enfrontà als ferradors en rebel·lia per les quotes que s’havien de pagar al Col·legis de Veterinaris per ferradures col·locades, i el Sindicat del Metall que no imposaria la seva autoritat sobre aquests ferradors.
Per una altra banda la Mutualidad de Servicios Agropecuarios es donada i liquidada el 1954 després de ser investigada l’any anterior.
Les presidències breus:
Etapa de curtes presidències que comença amb la d’ Artur Soldevilla (1954-1955), està menys d’un any, i deixa el seu càrrec al Vice-president Jaume Fàbrega. Es publica periòdicament un butlletí d’informació tecnicoprofessional i incrementa la dotació de la biblioteca. Comencen a impartir-se cursets al 1955, el primer va tractar sobre cirurgia i castració.
Esteve Bramón Plana arriba al càrrec el 1955 amb la liquidació de l’Agrupación Mutua de Servicios Agropecuarios encara viva. En menys d’un any, el 1956 el director de Ganadería cessa la Junta i nombra president a Pere Plana Jordà, que destina un fons del col·legi al Patronat Provincial d’Inseminació Artificial Ramadera per començar a regular la tècnica.
Finalment, l’últim president d’aquesta etapa va ser Joan Amich Galí que durant un any (1957-1958) va presidir la primera junta triada per votació dels col·legiats (fins el moment s’elegia des del Ministerio de Agricultura). La junta acorda indemnitzar la junta expedientada i se'ls ofereix una rehabilitació moral i civil. A més es posicionen una dotzena de veterinaris en posicions per ser triats com a diputats provincials i s’arriba a un acord amb la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación per solucionar el problema crònic de la irregularitat amb que els veterinaris titulars rebien els seus sous. A Sant Feliu de Guixols es va celebrar un congrés internacional amb més de 400 assistents.
Josep Olivas Passolas (1958-1977)
Durant la seva presidència la seu es trasllada a l’actual emplaçament, però abans d’això es va proposar projecte d’edifici intercol·legial amb els col·legis de Girona (arquitectes, farmacèutics, metges) que va fracassar.
El món del cavall va enfonsar-se per l’aparició de les noves tecnologies agropecuaries, i arrel d’això el Servicio de Herraje va desaparèixer, amb lo que va acabar l’infinit conflicte entre veterinaris i ferradors.
El 1961 apareix el primer formulari amb les tarifes professionals.
Fins el 1962 no es torna a editar un butlletí informatiu, abans d’aquest fet ja es van començar a preparar simpossiums regionals de Catalunya i Balears (1959/1963/1968/1975).
El 1972 es crea un pla per complir la normativa de les guies d’origen i sanitat en les transaccions ramaderes. Aquesta normativa provenia de l’ordre ministerial de la llei d’epizooties de 1954, i al 1968 encara s’observaven gran quantitat d’infraccions.
El 1968 es posa en marxa una campanya contra l’intrusisme en el mon de les castracions, i la distribució de pinsos i de medicaments.
Durant el brot de pesta porcina de 1970 el col·legi formava part de la campanya de vacunació del porcí decretada per la Dirección General Ganadera el 1971.
Amadeu Grau Vila (1977-1979)
Es crea la Federació de Col·legis Catalans el 16 de setembre de 1977 que quedarà oficialment constituïda el següent any.
A l’any 1979 s’enllesteix l’avantprojecte de la modificació dels Estatuts Col·legials per part de la Vocalia Regional nº 5 (Catalunya i Balears)
Josep Mª Vila i Vidal (1979-1987)
Es produeix el canvi d’idioma, i la primera acta redactada en català data del 23 de febrer de 1982.
És una època d’escassa economia col·legial, tot i això es millora la biblioteca i s’afegeixen avenços tecnològics (ordinador, fotocopiadora...), i a més s’organitzen varis cursos d’aprenentatge.
A Madrid s’elaboren els Estatutos de la Organización Colegial de Veterinaria Española, per part del Consejo de Madrid, que quedarien obsolets per la llei de Col·legis professionals de la Generalitats on s’elaboren els Estatuts del Col·legi de Girona (aprovats el 21/06/84) i els de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya (Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya a partir de 1985).
Són els anys de l’entrada de la Seguretat Social que inicialment es veu molt negativa. A més, l’atur colpejava la professió i el col·legí creà una borsa de treball.
Jaume Fàbrega (1987-1991)
El 1988 es crea un fitxer de clíniques de petits animals, i s’intenta potenciar la identificació canina (en aquells moments amb el mètode del tatuatge)
Començà la col·laboració amb concursos com el de Gossos d’Atura de Ribes de Freser, o la Fira de Girona. També s’uneix a la plataforma “Girona, patrimoni mundial de la UNESCO".
El 1988 Girona forma part del I Congrés de la Veterinària Catalana.
Josep Godia Ribes (1991-1995)
Es publiquen els 2 primers llibres del col·legi i es millora el butlletí informatiu. Es participa en el saló equus Catalonia de 1993, les jornades agràries de St. Narcís...
Es constitueix la Comissió Reguladora del Reglament de Clínica d’Animals de Companyia, creant un carnet sanitari editat pel Consell, i també es promou la identificació amb xip.
L’any 1995 el Govern de l’Estat presenta un projecte de llei dels col·legis professionals que es objecte de controvèrsia i que es deixa a càrrec de l’advocat del Consell l’estudi de l’Estatut. Els canvis que es fan s’aproven a l’Assemblea General Extraordinària del 18/10/1995.
El 1993 el COVGi passa a formar part del Patronat de la UdG.
Albert Bramón (1996-2002)
Apareix la primera veterinària a la junta. S’edita el Butlletí informatiu VEGI.
Al 1996 es constitueix la COVECA (Cooperativa Veterinària de Catalunya) i el col·legi li dona suport.
Durant aquests anys la seu es reforma per tenir millor aspecte de cara al públic i per millorar tecnològicament. S’intenta prendre possessió de la Borsa que havia quedat en mans de la Delegació de Sanitat, però no s’aconsegueix,
S’aproven els Estatuts el 27 d’octubre de 1998 que es van readaptar dels de 1995.
En la Clínica de Petits Animals continua la homologació de clíniques i es consciència vacunes i identificació. A més es redacta el reglament per a l’exercici de la clínica de petits animals que s’aprova el 27/05/97.
També es proposa un registre d'animals de companyia propi al marge de l’AIAC, i el 2001 la junta de Govern del COVGi posa en funcionament el registre anomenat AMIC (Arxiu de Mascotes amb Identificació de Catalunya).
També es posa a disposició un formulari oficial de consentiment d'actuacións clíniques, en previsió de les possibles reclamacions que, per danys poguessin interposar els propietaris dels animals.
